jueves, 18 de agosto de 2016

EL paper de les TIC en l’aprenentatge de la llengua


• És indispensable la creació d’un ampli ventall de materials que s’adeqüi a les diferents demandes lingüístiques. L’arribada de nous alumnes amb necessitats molt diferents demanda la creació d’un material dirigit a cadascuna d’aquestes necessitats. En aquest sentit, calen materials que s’adeqüin a les diferents edats, nivells educatius, cultures de procedència, alfabets, etc.  Cal posar espacial èmfasi en l’elaboració de materials dirigits a alumnes de secundària encara per alfabetitzar. Com s’ha comentat amb anterioritat, la major part de materials estan dirigits a l’alumnat d’infantil i primària. 
 
• Cal millorar aquells sistemes que afavoreixen l’aprenentatge de la llengua oral. A hores d’ara els ordinadors són molt útils per la llengua escrita o llegida, no obstant això, encara queda molt a fer en relació a la destresa oral. Potenciar el material sonor a través de CD o DVD seria una bona manera de complementar aquest aprenentatge. 

• El material hauria de fomentar la presència de situacions quotidianes properes al nen o l’adolescent. En la mesura que el nen es troba més identificat amb la situació augmenta el seu interès i, per tant, s’accelera el procés d’aprenentatge.

• L’aprenentatge de la llengua mitjançant els recursos TIC ha d’anar acompanyat d’un estímul extern per aprendre la llengua. Si la llengua no es concep com quelcom útil i prestigiós les noves tecnologies exerciran poca influència en la incorporació a l'anglés dels nouvinguts. Les TIC han de potenciar en els jovens les dues dimensions de la llengua: la dimensió instrumental i la dimensió afectiva. 

"L'avaluació i potenciació de l'ús de les TIC per a l'atenció a la diversitat"

Les ciutats més ecològiques del món!

  1. Reykavik, Islàndia
    És la capital europea més ecològica. Van ser els primers en crear autobusos municipals amb motor hidrògen i l'electricitat i la calefacció venen de fonts d'energia renovable. Les autoritats pensen que per al 2050 la ciutat no consuma cap combustible fóssil.
  2. Vancouver, Canadà
Els habitants de Vancouver visquen envoltats de la natura, per això la protegeixen. El 90% de la energía que consumeixen venen de fonts renovables i aspiren a convertir-se en liders mundials d'energia hidroeléctrica.

3. Växjö, Suècia
Quan el problema del canvi climàtic no era conegut, aquesta ciutat ja treballava per evitar els combustibles fòssils. Els cotxes que tenen emisions baixes tenen places d'aparcament gratuïts.

4. Bogotà, Colòmbia

Entre el 1998 i el 2001 l'alcalde de Bogotà va convertir aquesta ciutat en una de les més ecològiques creant una xarxa d'autobusos, pavimentant, y peatonitzar molts kilòmetres i construir un llarg carril bici. D'aquesta forma va reduir la contaminació en un 40%.

5. Curitiba, Brasil.

No fa falta recurrir a grans extensions de plaques solars o energía nuclear per a ser una ciutat verd. Aquesta ciutat brasilenya ajuda al mediambient amb una gran flota d'autobusos o ramats d'ovelles que mantenen l'herba dels parcs i al mateix temps la fertilitzen.

6. Friburgo, Suïssa.

Aquesta ciutat va ser devastada pels bombardejos durant la Segona Guerra Mundial i va ser reconstruida per complet. Per això compta amb les normes més estrictes sobre energía. També té un llarg carril bici i una extensa xarxa de tramvia.


Què penseu que el nostre ajuntament pot fer per tal que Alacant siga reconeguda com una de les ciutats més verds d'Europa?


Set raons científiques per aprendre idiomes.


  1. Millor flexibilitat cognitiva: segons un estudi de The Journal of Neuroscience, les persones que parles més d'una llengua des de la seua infància tenen més facilitat per adaptar-se a una situación inesperada o nova.
  2. Agilitat mental durant més temps: un test d'inteligència fet a alumnes de 11 anys i fet de nou als mateixos als 70 anys va demostrar que els que parlaven més d'una llengua tenien millors capacitats cognitives.
  3. Les paraules es veuen d'una manera diferent: la gent que parla dues llengues necessiten menys temps per a processar una paraula que té el mateix significat.
  4. Encara que no hi ha inmunitat, l'Alzheimer es desenvolupa més tard: segons els descobriments presentats per la American Association for the Advancement of Science, les pesones bilingües desenvolupen aquesta malaltia quatro o cinc anys més tard.
  5. Els xiquets resoldren els problemes millor: sembla que els xiquets fan millor les tasques relacionades amb creativitat i resolución de problemes.
  6. El cervell canvia de tasca amb més facilitat: s'ha demostrat que els xiquets bilingües són més ràpids a l'hora de canviar de tasca.
  7. La capacitat de pensar en altra llengua ajuda a prendre decisions amb més raonament: investigadors de la Universitat de Chicago descobriren que quan la gent pensa en una llengua extranjera, el fan amb distancia i això ajuda a prendre decisions menys dependent d'emocions.

Edmodo: una red social per a l'aula


EDMODO és una aplicació que permet comunicar al professor i a l'alumne. Aquesta red social s'utilitza només a l'àmbit educatiu i en ella es pot enviar missatges, arxius, enllaços, calendari de l'aula, així com proposar tasques i activitats.
Aquesta eina és gratuita per a tota la comunitat educativa i té un bon servei tècnic.

Què ens permet Edmodo?
  • Crear grups segurs per aprendre fora de l'aula.
  • Conectar i col.laborar amb alumnes i professors.
  • Continuar i fomentar els debats fora de l'horari escolar
  • Publicar i entregar tasques, enquestes, etc.
  • Continuar amb el progrès i el rendiment amb un llibre de qualificacions incorporat.
  • Pujar i compartir arxius, fotos, videos, etc.

Ací teniu un enllaç per als pares perque pugan registrar-se. Recordeu que el codi que necessiteu el tenen els vostres fills apuntat a l'agenda. És un codi amb 4 digits.


Una vegada que estigueu registrats, podeu fer una ullada a aquest video que us explica com navegar per aquesta aplicació.


Professor natiu o no natiu? That's the question...

Fins a quin punt és cert que un parlant natiu està millor qualificar per a ensenyar una llengua?
És veritat que una persona nativa té un domini de la seua llengua que li permet comprendre totes les situacions comunicatives possibles. El nivel d'abstracció d'una idea no és cap problema per a ells perque poden interectuar, comprendre i fer-se comprendre amb tothom. Però per poder ser capaç d'ensenyar una llengua, no és suficient només saber utilitzar-la. Cal tindre uns coneiximents sobre el procés d'aprenentatge d'una segona llengua així com un coneiximent de la societat on es viu.

Quins són els punts forts d'un professor natiu?
Els professors natius utilitzen la gramática d'una manera més relaxada i tenen un vocabulari més ampli i actual ja que estan constantment en contacte amb la llengua. A més a més els alumnes poden aprendre el seu accent i entonació. Per aixó és genial poder tindre professors de diferents països, per aprendre diferents accents. També és un avantatge el fet que ells poden ensenyar també la seua cultura. No cal oblidar que les llengues estan prou vinculades a la cultura.

Quins són els punts forts d'un professor no natiu?
Encara que els professors natius parlen la llengua d'una manera més natural, és cert que a l'hora de crear un bon ambient a classe és molt important la personalitat del professor i la metodologia que utilitza. A més, el professor no natiu pot empatitzar més amb l'alumne perque ell pot comprendre les dificultats més comuns. També pot ser una inspiració pels alumnes que poden veure en el seu professor un model d'exemple. Encara que és recomanable que les classes sigan 100% en la llengua que estan estudiant, és veritat que el coneixement del professor de la llengua nativa dels alumnes fa que puga fer comparacions i ajudar d'aquesta manera a una millor comprensió de l'anglés.

En conclusió, ambdós tenen les seues avantatges, per tant seria recomanable aprendre amb una barreja de professors per a poder aprendre dels dos. Recorda que el més important és que el professor utilitze una metodologia que s'adapte a les teues necessitats per a que pugas disfrutar aprenent.

HAPPY LEARNING!



miércoles, 17 de agosto de 2016

Els contenidors de reciclatge!


Aprofitem la información que proporciona l'Ajuntament de Badalona per a repasar els diferents contenidors que trobem al carrer. N'hi ha molts més, però parlarem dels més comuns.


CONTENIDOR VERD
  • SI: Vidre, ampolles de vidre que qualsevol color, flascons de conserves, pots de cosmética i perfumeria, pots de vidre.
  • NO: cristall, bombetes, cristall de finestra, miralls, tubs fluorescents, vidres d'automòbils.




CONTENIDOR BLAU
  • SI: diaris, revistes, bossess de paper, caixes petites de cartó, envasos de cartó per a ous, propaganda.
  • NO: bolquers, brics, papers bruts o papers encerats, metal.litzats o plastificats.



CONTENIDOR GROG
  • SI: envasos metàl.lics, aerosols, llaunes de conserves, plats i safates d'alumini, pots de begudes, xapes i llaunes de metall.
  • NO: biberons, caixes de fusta, electrodomèstics, envasos de vidre, guants de goma, materia orgànica, piles, utensilis de cuina.
Us deixe amb el joc que hem fet a classe aquest matí. Així comprobareu si hagueu entés per a què serveix cada contenidor. Si teniu qualsevol dubte, pregunteu-me el proper dia de classe!






Reutilitzem!: El vidre, l'envàs reutilitzable per excelència!

El vidre és l'únic envàs reutilitzable per a usos alimentaris. Un exemple emblemàtic de vidre reutilitzable són les ampolles de cava: els envasos buits, un cop nets, es poden tornar a fer servir gràcies a que les diferents marques utilitzen la mateixa forma d'ampolla estandarditzada.
El vidre és un material molt estable, impermeable als gasos i resistent a la corrosió. És més fràgil i pesant que d'altres. En reciclar-se no perd la qualitat i permet estalviar energía.


Sabies que?

L'energia estalviada en reciclar una ampolla de vidre equival a l'ús d'una bombeta de 100 W durant 4 hores.


Com que és complicat reutilitzar el vidre a casa perque no tenim els materials necessaris, aprendrem a reutlitzar les ampolles d'aigua. El plàstic ens serà més senzill de manejar. Ací teniu un enllaç a un video tutorial de YouTube on ens ensenyen com aprofitar aquest material. El video és en anglés, peró no patiu perque tot el vocabulari que hi apareix, l'hem vist a classe.

Espere que us agrade!



Reduir recursos: i tu, què pots fer?


Recordarem en aquesta entrada els consells que hem vist a classe per a poder REDUIR recursos. Són consells molt senzills que tots podem fer a casa.

Reduir la quantitat de recursos naturals possibles és l'acció més important que els consumidors poden fer pel medi ambient. Els productes d'un sol ús són els primers que hem d'evitar.

Aigua: tal i com hem dit a classe, l'aigua és un be escás i no cal esperar a èpoques de sequera per a evitar el consum innecessari.

  • Tanquem les aixetes quan no les utilitzem.
  • No utilitzem el vàter com a paperera.
  • Fem servir la dutxa en lloc de banyar-nos.
  • Reparem les aixetes o cisternes dels vàters que perdan aigua.
  • Fem servir la rentadora o el rentaplats amb la càrrega completa i utilitzem, sempre que siga possible, el programa d'estalvi.
  • Reguem les plantes de bon matí o al vespre, per evitar l'evaporització.

Aliments: segons la ONU, una tercera part dels aliments es malgasten. Cal revisar la llista de la compra i organitzar els aliments a casa. D'aquesta forma, els consumirem tots.

Combustible: utilitzar el transport públic o la bicicleta.

Energia: no cal abusar dels sistemes de climatització: calefacció, aire acondicionat.

Paper: hem d'aprofitar les dos cares del full, solicitar les factures en format electrónic, utilitzar paper reciclat i fer les fotocòpies necessàries.

Espere que d'ara endavant tots fem ús d'aquestos consells.

miércoles, 10 de agosto de 2016

Les tres R


Encara que el reciclatge sembla la principal eina de gestió de residus, hem aprés a classe que hi ha dos passos previs que no cal oblidar: la reducció i la reutilització. Així es forma la LLEI DE LES TRES ERRES, una llei popularitzada per l'organització ecologista Greenpeace

  • REDUIR sempre que siga posible: el millor residu és aquel que no es produeix. Hem d'evitar els productes d'un sol ús.
  • REUTILITZAR els productes ja siga per a donar-li un mateix ús o un altre diferent.
  • RECICLAR ajuda a no consumir matèries primeres per elaborar els productes que necessitem.
Al llarg d'aquesta unitat didáctica veurem què podem fer per a fer ús de les tres erres. Estigueu atents!

Per a finalitzar avui, us deixe l'enllaç de la cançó que hem vist a classe:


Espere que us agrade!

Per què hem de cuidar el nostre planeta?

El nostre planeta ens proporciona gran part dels recursos que necessitem per a sobreviure, com són els aliments, l’aigua, l’energia, l’oxigen i certs medicaments. Per aquest motiu, l’ésser humà és totalment dependent de les espècies animals, vegetals i també dels microorganismes presents a la Terra.  
Es calcula que al nostre planeta conviuen entre 5 i 30 milions d’espècies. Però hem de ser conscients de la importància de cada una d’elles, ja que la pèrdua d’una sola espècie pot arribar a posar en perill tot l’ecosistema.  
Gran part de les activitats que cadascú de nosaltres realitza diàriament provoca un cert impacte ambiental, com per exemple el consum d’aigua i energia. L’aigua és un bé escàs i limitat, de forma que un ús no racional pot provocar la sobreexplotació d’aqüífers, sequeres, contaminació d’aigües, incompliment dels cabals mínims necessaris en els rius, entre d’altres. A més, també hem de tenir en compte que es consumeix molta energia en els processos de depuració i potabilització de l’aigua que utilitzem.  
 Per altra banda, els impactes ambientals derivats de la generació d’energia varien en funció de la font, sent més negatius si provenen de fonts d’energia no renovables. Alguns dels principals efectes són la contaminació i alteració del medi, sobretot per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle com el CO2, o l’impacte acústic i visual que generen les instal·lacions productores d’energia.   
Conservar els recursos naturals, mantenir unes bones condicions ambientals i protegir la biodiversitat haurien de ser prioritats en la nostra activitat diària, tant per garantir que en el futur disposem d’aquests recursos com per evitar que la nostra qualitat de vida i la nostra salut empitjoren.